EN
LEDINO RÍA FERNANDO
Això
era i no era un home que li agradava molt l'escriptura.
Aquell
home era frances i nomia Ledino Ría Fernando.
En
Ledino vivia a una casa a París.
Un
dia va anar de viatge a un castell molt antic, tan antic que estava a
punt de caure.
En
Ledino va coneixer a una dona pel camí de tornada. Aquella dona
nomia Rosa Maria del Vall.
Era
mallorquina i vivia a un pis a Palma.
En
Ledino es va enamorar d'ella i es varen casar.
Varen
tenir nou fills: na Marta, en Pequito, en Pere, na Marina, n'Olil, na
Trina, n'Oriol, na Lis i en Coc, que es el més petit.
En
Coc, sempre feia dolenties. Una vegada va mesclar oli, sal, llimona,
vinagre i wiski i el va posar dins una tassa, diguent a nen Pere que
era llimonada.
Va
vomitar tantes vegades que quan menjava no li arribava al coll.
El
mes gran era en Pequito, que sempre feia deures i mai sortia de
l'habitació.
En
Ledino, feia feina a l'aeroport de pilot.
Na
Rosa un dia va dir a en Ledino si podien anar de viatge i li va
dir així:
- Ledino, Ledino, ens hem podem anar de viatge?. Venga, segur que em dius que sí -li va dir deves nou-cents noranta-nou pics fins que es va posar fart i va dir:
- Ens anirem de viatge.
- Quan?- demana na Rosa- Quan els porcs volin- va dir en Ledino enfadat.
Hi
va haver més brega, però avui no la contaré.
Na
Rosa tota enfadada crida a l'agencia de viatges i les demana onze
bitllets d'avió per anar a París.
Quan
li va dir a en Ledino, ell va treure fum per les orelles i es va
negar a viatjar.
Tota
la família, menys en Ledino, es varen anar a París.
La
setmana després varen tornar i en Ledino les va veure amb mala cara.
El
problema era que el pare i la mare d'en Ledino eren molt mal cuiners.
Tots
anaren una setmana de cagarrines.
Varen
prometrer que mai més tornarien allá.
Fins
i tot quan els pares d'en Ledino venien, ells anaven de viatge a
Barcelona.
Varen
viure molt feliços, tan feliços que fins i tot varen morir de
felicitat.
PERE SALES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada